EL SÍNDROME DE DOWN

Les malalties són un estat en que el nostre cos no pot seguir el ritme de cada dia amb normalitat, també es pot considerar que la malaltia és un procés i l'estatus conseqüent d'afecció d'un ésser viu, caracteritzat per una alteració del seu estat ontològic de salut.
Hi ha molts de tipus de malalties degenaratives, jo hem sentrare en el Sindrome de Down o Mongolisme.

La síndrome de Down es una l' alteració genètica causada per la triplicació del material genètic corresponent al cromosoma 21.
Presenta un conjunt de símptomes i senyals diversos que es manifesten en el desenvolupament global de la persona des de el seu naixement. Alguns d' aquests símptomes i senyals es presenten en tots els casos. Altres, pel contrari, poden estar o no presents.
Les persones amb Sindrome de Down presenten característiques comuns a les altres malalties:
Algunes característiques físiques particulars, com, per exemple, inclinació delsulls, coll curt...

http://www.youtube.com/watch?v=nTP_PMwVGPI

Hipotonia muscular generalitzada

Discapacitat intel·lectual
Creixement retardat i envelliment prematur
Apart de tenir la cara diferent també poden mostrar característiques físiques diferents a les altres persones:
Insuficiència del sistema inmunològic per respondre a les infeccions
Trastorns oftalmològics
Alteracions auditives degudes a malformacions i alt risc de otitis.
Cardiopatia congènita
Inestabilitat atlantoaxoidea (mobilitat de les primeres vèrtebres cervicals)
Quadres neurològics semblants a la malaltia de l' Alzheimer
Malformacions congènites del tracte gastrointestinal.

Abans de que el Sindrome de que agafas aquest nom tothom li deia Mongolisme.

El metge John Langdon Down va ser el primer en descobrir el sindrome en 1866. Però no va ser reconegut fins el 1959 quan va ser identificat com a sindrome de Down.

Hem de tenir clara una cosa, i es que el síndrome de Down no és una malaltia, si no que parlem d' una discapacitat mental que impedeix a la persona que la pateix desenvolupar-se de forma normal.

COM APAREIX:

S'han fet investigacions destinades a detectar la causa del Sindrome de Down,es parla d'un factor de risc. Això vol dir, que en les persones en les que es dona algun d'aquests factors tenen major probabilitat de tenir un nen amb síndrome de Down. De totes maneres això no vol dir que aquesta possibilitat només es manifesti en les persones que presentin un d'aquests factors, si no que també existeix fora dels factors de risc.

Edat de la mare:

Estudis que s'han realitzat ens fan comprovar estadísticament que es major la possibilitat de tenir un fill amb síndrome de Down o una altre cromosopatia en dones que tenen més de 35 anys

Edat del pare:
Algunes investigacions demostren que en major o menor grau de parentiu entre els pares no té cap influència sobre l'aparició del síndrome de Down, encara que sí que existeix major risc de que la seva descendència presenti una malaltia genètica.

http://www.youtube.com/watch?v=VLbx-PTLKKw&feature=related

Factors ambientals:

Alguns factors externs a nosaltres, ( les radiacions, els virus, els agents químics, etc) sembla ser que tenen alguns efectes nocius en el nostre material genètic; per aquesta raó se sospita que les persones exposades a aquests processos durant un període prolongat de temps, corrent més risc d'experimentar una mutació genètica que condueixi a l'aparició d'un síndrome cromosómic en la descendència.

Altres factors:

Es diu que els pares que són cosins tenen major risc a tenir un fill amb síndrome de Down. Doncs bé, el fet de que existeixi uns donen molta importància a l'edat paterna elevada com un possible factor de risc, sobretot a partir dels 35 anys; per el contrari, la majoria d´ investigadors estan d' acord en negar l'influència d' aquest factor.

COM ES PRODUEIX:
Normalment, en el moment de la concepció, un nadó hereta la informació genètica dels seus pares mitjançant 46 cromosomes: 23 provinents de la mare i 23 del pare. En la majoria dels casos de la síndrome de Down el nen (a) rep una cromosoma 21 addicional sumant un total de 47 cromosomes en lloc de 46. Aquest material genètic addicional ocasiona les característiques físiques i els retards del desenvolupament associats a la síndrome de Down.

CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA AMB SÍNDROME DE DOWN.

Físiques:

Nas	Es possible que la cara del nadó sigui lleugerament més ampla que la d'altres nadons i que el seu pont nasal sigui més aplanat; pot ser que els conductors nasals siguin més petits de lo normal i això pot provocar que es congestionin amb major facilitat.
Dents	Les dents poden tardar en sortir i estar mal implantats, també poden ser més petites del que és normal.
Orelles	Pot ser que les orelles del nadó siguin petites, amb la part superior doblegada cap a baix, i que la seva posició en el cap sigui més baixa que lo normal.
Cap	el cap dels nadons amb síndrome de Down es més petit que lo normal. Pot passar que la part estigui aplanada, amb lo qual el coll pot semblar curt.
Mans i peus	És freqüent que les mans dels nens amb síndrome de Down siguin més petites i els seus dits més curts, que els d'altres nens. La palma de la mà sol estar travessada per un plec i el cinquè dit es presenta encorbat i amb una sola articulació.
Estatura	Els nadons amb síndrome de Down neixen amb alçada i pes promig, però no creixen al ritme que els altres nadons. Es per això que existeixen taules especials de creixement per a nens amb síndrome de Down.
Pit	Es possible que la pell del nadó amb Síndrome de Down estigui tacada, delicada i amb tendències a irritacions.
Cabells	Els cabells dels nens amb síndrome de Down sol ser prim, pànsit i escàs.
Boca	Freqüentment la boca del nadó es petita i el paladar profund.

http://www.youtube.com/watch?v=jhuT9ggD7oI&feature=related

• 
  
  
  
• 
  

ONG

Que és una ONG?

És una organització no governamental més conegut com a ONG, és una organització privada independent de governs i organismes internacionals que no està creada pels estats. Encara que la definició d'ONG tècnicament pot incloure a les corporacions amb ànim de lucre, el terme sovint s'utilitza de manera restringida als grups de defensa. Les ONG usualment són organitzacions sense ànim de lucre que obtenen una porció dels seus recursos de fonts privades. Les ONG poden ser d'àmbit internacional o regional, Bang Gladesh és el país on més hi treballen. Aquest terme generalment sovint està associat amb les nacions Unidas, i les organitzacions que designa.

Les ONG, tal com es coneixen avui dia, especialment en l'àmbit internacional, s'han desenvolupat durant els dos últims segles.

En el món trobam moltes ONG, una de les més conegudas és la de UNICEF entre d'altres, també podem veure a n'aquesta imatge DYA i altres.

Conegut en un primer moment com a United Nations International Children's Emergency Fund o UNICEF,Fons Internacional d'Emergència de les Nacions Unides per als nins, el 1953 és converteix en Organisme Permanent al si de Nacions unides, encarregat d'ajudar als nins pobres de països en vies de desenvolupament. El seu nom fou escurçat a Fons de les Nacions Unides per a la infància, però es mantingué l'acrònim UNICEF pel qual se l'ha conegut fins avui en dia.


També altres companyies ajudan a UNICEF amb l'ajuda de països pobres,com és el cas del futbol club Barcelona que el club paga a la ONG per dur l'anunci a la seva camiseta.
Camiseta del FCB on és pot veure la marca de UNICEF.

També una ONG molt famosa és la de GREENPEACE, que s'encuida de defensar el medi ambient.Organització internacional per a la defensa i la cura de la Naturalesa. Greenpeace treballa a aquest efecte realitzant campanyes per protegir al medi ambient global del Planeta de les moltes i greus amenaces que existeixen actualment.

Aquí podem veure diferentes accións que a manifestat aquesta ONG davant diverses campanyas o també alhora de fer alguna infracció a un animal.

Una altre ONG important és MEDICOS SIN FRONTERAS, que donen totes les ajudas a països del 3er món per què no ho pasin tan malment.Va obtenir el Premi Nobel de la Pau en 1999 i és la major organització humanitària privada i sense ànim de lucre d'ajuda mèdica d'emergència del món. La seva missió és preservar la vida i alleujar el sofriment dins del respecte a la dignitat, amb la voluntat de restablir a l'ésser humà la seva capacitat d'elecció i autonomia.
Imatge dels voluntaris a metges sense fronteras al continent Africà.

AJUDAM A LES ONG!!



Guillem Coll Bennasar
4E

Malalties degeneratives

Malaltia de Parkinson

La malaltia de Parkinson, és una malaltia neurodegenerativa d'origen desconegut que fou descrita pel metge anglès, James Parkinson l'any 1817. Sol aparèixer en persones d'edat avançada.


James Parkinson

Produeix una alteració progressiva d l'àrea del cervell anomenada substància negre provocant una disminucio de la dopamina.


Comparació amb un cervell normal i l'altre amb parkinson

Causes:

Acostuma a ser a causa de lacumulació d'una proteïna en les neurones. Que impedeix la transmisió de la dopamina en els ganglis basals. L'aparició de la malaltia pot estar lligada a l'herència genètica (entre un 1-2% dels casos) per mutacions dels gens que ocupen els locus. Segons el gen, la malaltia és autosòmica dominant o autòmica recesiva.

L'aparició de la malaltia també depèn dels factors ambientals. Recentment s'ha descobert un gen, que pot provocar la malaltia, i s'ha vist que és força present a Espanya. A Espanya hi ha 100.000 malalts de Parkinson i més de 1600 afectats a les Illes Balears. La malaltia acostuma a aparèixer als 55 anys. Afecta a un 1% de les persones majors de 60 anys i un 0,4% a les de 40.

Símptomes:

Es caracteritza per una rigidesa muscular, pèrdua dels moviments automàtics primaris, bradicinèsia, inestabilitat, tremolors (presents en un 85% dels malalts de Parkinson) i altres símptomes. La disminució del parpelleig i l'aparició gradual de nous símptomes és un punt més per sospitar la presència de la malaltia.

Pel que fa als aspectes no motors, es veu que el malalt de Parkinson presenta depressió i ansietat, té alteracions cognitives i trastorns del son. També tenen dolor a les extremitats. Pateixen anomalies cognitives, els hi costa fer problemes mentals més o menys complexos.

El seu curs és crònic i progressiu, no te cura.

Malalties degeneratives

Definició:

Es coneix com a malaltia degenerativa a un desequilibri en els mecanismes de regeneració, que en realitat no es deu fonamentalment a factoresbien físics externs que ocasionin una manca de regeneració (aplàsia) o un excés descontrolat de regeneració (neoplàsia).

Els dos primers conceptes són els bàsics: Hi ha factors genètics. Hi ha factors mediambientals.

Tipus:

-Hi ha malalties degeneratives del cervell, associades a l'edat(com l'Alzheimer i el Parkinson)

-Malalties degeneratives articulars (com l'artrosi de columna, maluc o genoll)

-Malalties degeneratives oculars (de la còrnia o de la retina)

-Malalties degeneratives òssies (osteoporosi)

-Moltes altres entre les quals s'inclouen: la hipertensió, l'artritis, esclerosi múltiple, arteriosclerosi, esterioscleriosis, fibromiàlgia, diabetis, la malaltia de Creutzfeldt Jacob (versió humana del mal de les vaques boges), el càncer i fins la SIDA.

MALALTIES DEGENERATIVES MES CONEGUDES:

Espondiloartrosi:

* Degeneració dels cartílags articulars. Afecta amb més freqüència a la columna vertebral, sobretot als segments cervicals i lumbars. En aquests moments no existeix un tractament que serveixi per curar aquest procés, i només es poden tractar els símptomes que produeix.

* Es produeix en gent que aixeca pesos molt elevats.

* Símptomes: Dolor i rigidesa lumbar, espasmes musculars de les vertebres.

* No existeixen medicaments que curin la espondiloartrosi, però si exercicis que ajuden a pal.liar la malaltia, com exercicis en l'aigua, que ajuden a enfortir la massa muscular del pacient.

ALZHEIMER:

* Es caracteritza en la seva forma típica per una pèrdua progressiva de la memòria i d'altres capacitats mentals, a mesura que les cèl lules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell s'atrofien. La malaltia sol tenir una durada mitjana aproximada de 10-12 anys, encara que això pot variar.


* La malaltia d'Alzheimer es caracteritza per la pèrdua de neurones i sinapsis en l'escorça cerebral i en certes regions neuronals. Aquesta pèrdua resulta una degeneració en el lòbul temporal i parietal i parts de l'escorça frontal i la circumvolució cingular.

CÀNCER:

* Producció d'un excés de cèl·lules malignes (és a cancerígenes o canceroses), amb trets típics de comportament i creixement descontrolat (creixement i divisió més enllà dels límits normals, invasió del teixit circumdant i, de vegades, metàstasi).

* La metàstasi, característica de molts tipus de càncer, és la propagació a distància, per via fonamentalment limfàtica o sanguínia, de les cèl lules originàries del càncer, i el creixement de nous tumors en els llocs de destinació d'aquesta metàstasi.

TUMORS BENIGNES Y MALIGNES:

Els tumors són creixements anormals en el cos. Estan formats per el desenvolupament de cèl.lules addicionals. Normalment, les cèl lules envellides moren i les noves ocupen el seu lloc. Algunes vegades, aquest procés no resulta com s'espera. Es formen cèl lules noves, tot i que no són necessàries i les cèl lules envellides no moren quan haurien. Quan aquestes cèl lules addicionals formen una massa, se'ls coneixen com un tumor.

Els tumors poden ser benignes o malignes. Els tumors benignes no són cancerosos. Els malignes si. Els tumors benignes creixen només en un sol lloc. No poden disseminar ni envair altres parts del cos. Tot i així, poden ser perillosos si pressionen òrgans vitals, com ara el cervell.

Sovint, el tractament inclou la cirurgia. Els tumors benignes no solen créixer novament.

MALALTIES DEGENRATIVES

introducció:

He escollit la diabetis com a malaltia degenerativa, ja que la patesc i així m'informaré més sobre la meva malaltia i aprendré més coses. Bé, primer de tot vui dir que no es una malaltia que sigui mala de dur, perquè si et cuides amb l'alimentació, és a dir, si no menges o abuses dels dolços i tampoc dels aliments que tenen molts d'idrats de carboni i dus una dieta regulada i fas exercici físic amb normalitat pots fer una vida totalment normal, l'unic inconvenient és que sempre antes de cada menjada t'has de fer el control de glucèmia en sang i segons a quina cantidad estigui m'he de posar unes determinades unidats d'insulina i també es recomenable que dugui uns sobres de sucre a damunt per si tenc una baixada de sucre, ja que si patesc una baixada i no meng res perquè em puji el sucre em puc desmallar i una vegada que m'hagui desmallat inmediatament m'haurien de posar una indicció de sucre a la cuixa per tornar en si.

Què és la diabetis?

La diabetis és una malaltia en la qual el nivell de sucre en la sang es troba alterat. El nivell augmenta perquè el cos no es capaç de fabricar suficient insulina.

La glucosa la obtenim dels aliments. Totes les cèl·lules del cos necessiten glucosa per viure. La hormona insulina és la que controla la quantitat de glucosa a la sang. El pàncrees és la glàndula que sintetitza la insulina. La insulina ajuda la glucosa a introduir-se a les cèl·lules, i un cop dins s'utilitza com a combustible del cos.

Tipus:

Cal dir què hi ha dos tipus de diabetis la diabetis tipo 1 i la tipo 2, jo patesc la de tipo 2. La diferència què hi ha entre les dues es que la tipus 2 apareix abans dels 40 anys i ha de ser tractada amb insulina, dieta i exercici i encanvi la tipus 1 apreix després dels 40 anys i en alguns casos no importa posarse insulina, amb unes pastilles o un altre tipus de medicació basta.

Dades:

La diabetis afecta un 6% de la població de l’Estat espanyol. La xifra augmenta respecte al passat per l’envelliment dels ciutadans i per l’increment dels factors de risc. La xifra real encara podria ser més alta, perquè es calcula que per cada pacient diabètic reconegut, n’hi ha 1 o 2 que no saben que ho són. Per tant, la població afectada podria ser d’un 9%.

Importància

Un mal control i la mateixa evolució de la malaltia afecten la qualitat de vida del diabètic, provoquen un augment de la taxa de malalties cardiovasculars i de la mortalitat, que és 3 vegades superior a la de la població general.

Conseqüències:

Complicacions microvasculars: afecten les petites artèries dels ronyons i dels ulls.I amb el temps si no fas una dieta i et cuides pots perdre la vista i tenir problemes en el senyons etc.

Complicacions macrovasculars: afecten artèries més grosses, com les coronàries, que porten la sang al cor.Poden causar infarts o angines de pit.

El sistema nerviós: també es pot veure afectat, i produir-se una disminució important de sensibilitat als peus que afavoreixi l'aparició d'úlceres que el pacient no nota, d'infeccions o deformacions, que poden acabar en la necessitat d’amputar.

Simptomes:

Els principals símptomes de la diabetis són:Acció d'orinar freqüent (sobretot a la nit), gana inusual i molta set, pèrdua de pes, debilitat i cansament, vista ennuvolada,talls o rascades que no cicatritzen o que ho fan molt lentament,picor o entumiment de les mans i els peus,infeccions freqüents a la pell, les genives o la bufeta.

Imatges:

Aquestes són les diferents bandes del cos on es pot posar la insulina

Així és com es medeix la glucèmia.

Així és com es posa l'insulina.

Opinió personal:

La veritat es què m'ha agradat molt fer aquest treball, perquè he après moltes coses noves què antes no sabia i això m'ajudara molt a controlar la diabetis.

Les Malalties

La malaltia és un procés que es desenvolupa en un èsser viu , caracteritzat per una alteració que afecta el seu estat normal de salut.
Hi ha molt tipus de malalties com per exemple : les malaties infeccioses, malaties genètiques , malalties tòxiques, malalties nutricionals, malalties mentals, malaties degeneratives, malalties neurològiques, malalties alèrgiques ,malalties de transmissió sexual etc.
Totes tenen una cosa en comú, i es que totes afecten a la teva salut d'una manera o una altre.
Jo n'he triades unes quantes que m'han cridat bastant l'atenció.

LA FIBROMIÀLGIA.

La paraula fibromiàlgia significa dolor en els músculs i els teixits que connecten els ossos, els lligaments i els tendons. La fibromiàlgia és una malaltia debilitant que provoca molt de dolor, rigidesa, fatiga e hipersensibilitat, especialment en el coll, l'esquena, les espatlles i els malucs.Això s'anomana punts gatell.És un dolor constant de 3 mesos de durada com a mínim. Aquest dolor es tan intens que t'impedeix dur una vida normal. Apart del dolor, la fibromiàlgia també produeix altres símptomes com per exemple el cansament, alteracions de son, depressió , ansietat, marejos, migranya, sequedad de boca, dolors durant la menstruació etc. El dolor té tendència a disminuir al llarg del temps fins i tot a desaparèixer.


Això et pot passar de sobte. Un dia aquesta persona comença a sentir dolor per tot el cos sense saber el perquè, i de sobte tot es converteix en un malson del que vols despertar però no pots.Hi ha moltes persones que no creuen a les persones que pateixen la fibromiàlgia.



Punts gatell. Cas esmentat en que la persona pateix FM i l'altra no la creu.


Causes de la fibromiàlgia.

S'han trobat casos en els quals la malaltia va començar després d'un esdeveniment puntual, com una infecció bacteriana o vírica, un accident d'automòbil, una separació matrimonial o divorci, problemes amb els fills, etc. D'altres vegades, apareix després que una altra malaltia coneguda. El més probable és que aquestes no siguin les veritables causes de la malaltia, sinó que es tractaria de factors que precipitarien l'aparició d'aquesta.

Quins factors poden empitjorar els símptomes ?

Alguns dels factors que poden fer que et sentis pitjor poden ser :


- Els canvis de temperatura i humitat.
- Els estats premenstruals i menopàusics
- L'estrès.
- La depressió i la ansietat.
- L'increment de l'activitat física.


Com es diagnostica la fibromiàlgia ?

Actualment, es manca d'una prova específica de laboratori o radiogràfica per a diagnosticar la fibromiàlgia. S'entèn que un pacient pateix de fibromiàlgia quan fa més de 3 mesos que té dolor en alguns dels punts gatell, llavors el metge ha d'intervenir i ha de proposar un tractament per el pacient que té la malaltia.

Quin tractament han de seguir ?

El més recomanable és que fassin la majoria d'aquestes coses :


- Un programa d'exercici regular
- Prendre medicament per al dolor.
- Medicació per poder dormir bé.
- Antidepressius.

També és molt important l'intercanvi d'impressions i la convivència amb altres persones que també pateixen la mateixa malaltia.

Aquesta malaltia afecta a més d'un milió de persones a Espanya. Principalment afecta a les dones especialment les que tenen entre els 30 i els 55 anys d'edat, però també pot afectar els homes, els nins i els ancians.

A continuació vorem un reportatge que ens conta la història de com viven algunes de les persones que pateixen aquesta malaltia. Per a elles es molt díficil viure amb aquesta malaltia perquè molta gent no les creu.


http://www.youtube.com/watch?v=uFPJ7frH4mE


ICTIOSIS ARLEQUIN.

La ictiosis tipus arlequí és una malaltia de la pell extremadament rara del grup de les anomenades genodermatosis ( grup de dermatosis hereditàries amb trastorns metabòlics). És una malaltia genètica de la pell caracteritzada per escates grans i gruixudes que apareixen en tota la pell.És la forma de ictiosis congènita més greu, es fa evident ja des del naixement i deu el seu nom a l'aspecte que tenen els nadons amb la malaltia, que recorda a una disfressa d'arlequí.

És una malaltia que no té cura i l'esperança de vida de lespersones que la pateixen és molt curta encara que existeixen casos excepcionals.


Característiques de la malaltia.

- Orelles poc desenvolupades o fins i tot absents, el que es repeteixen el cas del nas.
- Parpelles invertits per la qual cosa els ulls són molt vulnerables isolen sagnar.
- Llavis pressionats per la pell seca de manera que esbossen el somriure d'un pallasso.
- Braços, cames i dits més petites que no es poden doblar de manera normal.
- Pell dura i seca, dividida com les escates de peix , semblant al vestit d'un arlequí a causa de la hiperqueratosi en forma de diamant de color vermellós.





Imatges bastant impactants de reciennascuts patint aquesta malaltia.

A n'aquest video podem veure l'imatge d'un nadó que pateix la malaltia de icstiosis arlequí.

http://www.youtube.com/watch?v=bNIduZbdHJY&feature=related

A n'aquest altre video podem veure dues excepcions que han sobreviscut a la ictiosis arlequí, i com fan la seva vida diària. Na Lucy es una de les persones de més edat que ha aconseguit sobreviure a n'aquesta malaltia.

http://www.youtube.com/watch?v=1fP29rt5Gsc

OPINIÓ PERSONAL.

Fer aquest treball m'ha agradat molt perquè he après moltes coses d'aquestes dues malalties, que si no hagues fet el treball possiblament no m'hagues informada. La primera m'ha cridat l'atenció perquè a simple vista pareix que no ha de ser res però resulta que es molt , i ha de ser molt dolorosa. En canvi, la segona m'ha impactat moltíssim, quan he vist les imatges se m'ha posat la pell de gallina. Trob que haurien de sacrificar els nadons directament ja que a simple vista es veu que ho passen molt malament.

Malalties Degeneratives

Les malalties degeneratives són les degudes a l'alteració d'alguns òrgans o teixits. les que desyaquen són les seguents: El Càncer és la transformació d'algunes cèl·lules normals es algunes cèl·lules canceroses, que són cèl·lules que es divideixen incessantment originant tumors, amb el temps , poden omençar a dispersar les seves cèl·lules per tot el cos (metàstasi), originant nous tumors en molts llocs del cos (metàstasi generalitzada).

Tambè hi ha malalties autoimmunes Consisteixen en la destrucció de determinats teixits a causa de un error del sistema immunològic que els considera teixits estranys.
i les malalties degeneratives del sistema nerviós són diferents transtorns que pot sofrir una persona...

ALGUNES ENFERMETATS DEGENERATIVES.

Alzheimer: És incurablee. Va ser descrita pel psiquiatra i neuròleg alemany Alois Alzheimer durant l'any 1906 es calcula que al setembre de 2009 al món hi havia més de 35 milions de casos registrats.Símptomes comuns confosos per simples efectes de l'edat o causes de l'estrès. Es detecta la pèrdua de memòria a mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l'agressivitat, canvis d'humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat també es perden les funcions corporals,tendint finalment cap a la mort.

Parkinson: és una malaltia neurodegenerativa d'origen desconegut que fou descrita pel metge anglès James Parkinson l'any 1817. Sol aparèixer en persones d'edat avançada. Produeix una alteració progressiva de l'àrea del cervell anomenada substància negra provocant una disminució de la dopamina.

Es caracteritza per una rigidesa muscular, pèrdua dels moviments automàtics primaris, bradicinèsia, inestabilitat, tremolors (presents en un 85% dels malalts de Parkinson) i altres símptomes. La disminució del parpelleig i l'aparició gradual de nous símptomes és un punt més per sospitar la presència de la malaltia.

Pel que fa als aspectes no motors, es veu que el malalt de Parkinson presentade pressió i ansietat, té alteracions cognitives i trastorns del son. També tenen dolor a les extremitats. Pateixen anomalies cognitives, els hi és costós fer mecanismes mentals més o menys complexos.

La següent enfermetat degenerativa es diu ATAXIA.

La atàxia no és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma que consisteix en la pèrdua de control sobre els moviments i pot afectar a braços, cames, a la parla o al cos en general. La causa, en general, s'ha de buscar en el cerebel.
Símptomes de l'atàxia Els símptomes solen presentar-se entre els 5 i els 15 anys, apareixent primer la dificultat en caminar, situació que empitjora i es propaga progressivament als braços i al tronc. Amb el temps es debiliten els músculs i poden aparèixer deformitats. Hi ha pèrdua de reflexos i sensibilitat, i és comú que es desenvolupi disàrtria i escoliosi. Altres símptomes associats són el dolor toràcic, dificultat respiratòria, palpitacions i malalties cardíaques diverses-la causa més comuna de mort-. La diabetis o la pèrdua de l'audició o la vista igualment poden afectar els atàxiques, la expectativa de vida poques vegades supera els 60 anys.

.........................................................................................................

Les malalties degeneratives són molt dures de sofrir perque sap que sempre hauras d'estar prenent medicaments, anant al metge i sempre estar controlat.
la gent que té malalties d'aquest tipus crec que ha de ser molt forta i han de tenir molta d'ajuda per poder suportar la malaltia.