Que es el sida :es una malaltia infeciosa produida per un virus anomenat VIH(viru de la immumodeficiencia humana)que pertany a la familia dels retrovirus un grup caracteritzat per la

seva petita grandaria i per posseir unicament ARN en el sue material genetic.

El sidano es pot curar :una vegada que hem estat infectats,no existeix cap tipus de tractament que aconsegueixi eliminar del nostra cos o aniquilar per complet. per tant ,els pacients infectats han de estar sempre pendents de la malaltia i sotmesos a algun tipus de control o tractament.

CATEGORIES CLINIQUES:

Fase de la infeccion per vih.En la seguent taula es contemplen els diferents estats de la infeccio per VIH.

Hiha categories com :

Categoria A pacients amb infeccio primaria o asimptomatics.

Categoria B pacient que presents que presenten o hagin presentat simptomes que no pertanyen a la categoria C.pero que esan relacionats amb la infeccio de VIH.

Categoria C pacients que presenten o hagin presentat algunes complicacions incloses e la defencio de sida de 1987.

COM ES TRASMET:



No es contagia per l'aire (esternuts, tos, etc.).


No es contagia per compartir la vaixella, coberts, roba, bany, telèfon, per viatjar, escoles, piscines, platges, etc.


En donar sang o quan li treuen sang per examinar les agulles es fan servir una sola vegada i es destrueixen.

No es contagia pel contacte de saliva, llàgrimes, suor, etc.

No es contagia per donar-li la mà o abraçar.

HISTORIA:

El 1981, investigadors clínics de Nova York i Califòrnia van observar en homes homosexuals joves, que havien gaudit prèviament de bona salut, un inusual conjunt de malalties poc freqüents, en particular Sarcoma de Kaposi (SK) i infeccions oportunistes com la pneumònia Pneumocystis carinii, com també casos de linfoadenopatía inexplicables i persistents. Aviat es va fer evident que aquests homes tenien un dèficit immunològic comú, que es traduïa en una disminució del sistema immunològic cel lular, amb una pèrdua significativa de cèl lules TCD4.

L'àmplia disseminació del Sarcoma de Kaposi i de la pneumònia per Pneumocystis carinii en persones joves sense una història clínica prèvia de teràpia immunosupressora no tenia precedents. És que aquestes malalties s'havien detectat, als Estats Units, en forma molt poc freqüent.

COM MOS POREM CONTAGIA:


El virus de la sida és present en fluids del pacient a més de la sang, com ara la saliva, el semen o les secrecions. Només quan la concentració del virus és suficientment elevada, com passa a vegades amb el semen o les secrecions vaginals, es produeix la infecció.

El problema del virus de la immunodeficiència humana (VIH) és que rarament avisa quan ens infecta. Això vol dir, ni més ni menys, que podem ser contagiats sense percebre cap símptoma que ens avisi o, com a molt, patir un quadre gripal, de vegades lleu com tants d'altres que patim al llarg de l'hivern. A partir d'aquí, sense saber-ho, estem infectats amb el virus de la sida i podem trigar mesos o anys en assabentar.

El contagi del VIH es produeix quan el virus, present en les secrecions corporals com el semen o les secrecions vaginals i en la sang del pacient infectat, entra al nostre torrent sanguini.

tractament duran l´embaras duna dona:

No hi ha dubtes que el tractament antiretroviral és clarament beneficiós per a la dona embarassada. El risc de transmissió al nadó es redueix significativament pel que TOTES les dones embarassades han de ser tractades amb medicaments que tinguin acció contra el virus de la immunodeficiència.

No obstant això, avui en dia cap tractament elimina per complet aquest risc i no hi ha forma de diagnosticar el nadó abans que neixi. A més, es desconeix l'efecte que molts dels medicaments utilitzats per a la sida poden tenir sobre el desenvolupament del fetus. Per tant, al'hora de prendre decisions sobre què fer s'han de tenir en compte els riscos-beneficis per al nen i per a la mare, tenint en compte els medicaments que hagi pres la mare prèviament i també si hi ha experiència amb els fàrmacs.

COM CUIDARSE DEL SIDA:


Primer Cal descansar. cuidi les seves hores de son. També cal menjar bé sobretot proteïnes. No prendre alcohol, fumar ni tabac ni marihuana. No tenir estrès. Creure en coses positives ajuda molt. Prengui les seves antivirals tots els dies. Eviteu situacions perilloses per a la seva salut. No visiti hospitals llevat que sigui necessari i mantingueu-vos allunyat de la gent que tus. Renteu-vos les mans abans de menjar i quan arriba a casa seva. En llocs públics com el tren tanqui la boca. Altres persones que tenen VIH tenen una altra classe de virus per això encara que dues persones tenen VIH han de cuidar-se quan tenen sexe perquè els virus són diferents i es poden contagiar de l'altra persona. Ara si usen medicina, aquesta medicina està feta per a un tipus de virus el propi virus i si es contagien d'un nou virus no estan protegits per aquest nou virus. Per això molta atenció. AIXO U DIU UNA DONA QUE SEMPRE ESTA AMB CONTACTA AMB UNA PERSONA QUE PATEIX EL SIDA.

ONG

MALALTIES DEGENERETIVES

ONG

Malalties degeneratives

Què és?

Una malaltia degenerativa, també anomenada malaltia neurodegenerativa, és una malaltia en la qual la funció o estructura dels afectats els teixits o de òrgans cada cop es deterioren amb el temps, ja sigui a un desgast físic o per opcions d'estil de vida com l'exercici o hàbits alimentaris.

Hi ha molts de tipus:

Càncer: És una classe de malalties en les quals un grup de cèl·lules presenten un creixement incontrolat, la invasió que envaeix i destrueix als teixits adjacents, i de vegades la metàstasi o propagació a altres llocs en el cos a través de la limfa o la sang.



Diabetis: La diabetis mellitus, més coneguda com la diabetis és un grup de malalties metabòliques en el qual una persona té alts de sucre en sang, ja sigui perquè el cos no produeix suficient insulina , o perquè les cèl lules no responen a la insulina que produeix.

La sida: és una malaltia que afecta als humans infectats pel VIH. Es diu que una persona pateix de sida quan el seu organisme no és capaç d'oferir una resposta immune adequada contra les infeccions.

EL SÍNDROME DE DOWN

Les malalties són un estat en que el nostre cos no pot seguir el ritme de cada dia amb normalitat, també es pot considerar que la malaltia és un procés i l'estatus conseqüent d'afecció d'un ésser viu, caracteritzat per una alteració del seu estat ontològic de salut.
Hi ha molts de tipus de malalties degenaratives, jo hem sentrare en el Sindrome de Down o Mongolisme.

La síndrome de Down es una l' alteració genètica causada per la triplicació del material genètic corresponent al cromosoma 21.
Presenta un conjunt de símptomes i senyals diversos que es manifesten en el desenvolupament global de la persona des de el seu naixement. Alguns d' aquests símptomes i senyals es presenten en tots els casos. Altres, pel contrari, poden estar o no presents.
Les persones amb Sindrome de Down presenten característiques comuns a les altres malalties:
Algunes característiques físiques particulars, com, per exemple, inclinació delsulls, coll curt...

http://www.youtube.com/watch?v=nTP_PMwVGPI

Hipotonia muscular generalitzada

Discapacitat intel·lectual
Creixement retardat i envelliment prematur
Apart de tenir la cara diferent també poden mostrar característiques físiques diferents a les altres persones:
Insuficiència del sistema inmunològic per respondre a les infeccions
Trastorns oftalmològics
Alteracions auditives degudes a malformacions i alt risc de otitis.
Cardiopatia congènita
Inestabilitat atlantoaxoidea (mobilitat de les primeres vèrtebres cervicals)
Quadres neurològics semblants a la malaltia de l' Alzheimer
Malformacions congènites del tracte gastrointestinal.

Abans de que el Sindrome de que agafas aquest nom tothom li deia Mongolisme.

El metge John Langdon Down va ser el primer en descobrir el sindrome en 1866. Però no va ser reconegut fins el 1959 quan va ser identificat com a sindrome de Down.

Hem de tenir clara una cosa, i es que el síndrome de Down no és una malaltia, si no que parlem d' una discapacitat mental que impedeix a la persona que la pateix desenvolupar-se de forma normal.

COM APAREIX:

S'han fet investigacions destinades a detectar la causa del Sindrome de Down,es parla d'un factor de risc. Això vol dir, que en les persones en les que es dona algun d'aquests factors tenen major probabilitat de tenir un nen amb síndrome de Down. De totes maneres això no vol dir que aquesta possibilitat només es manifesti en les persones que presentin un d'aquests factors, si no que també existeix fora dels factors de risc.

Edat de la mare:

Estudis que s'han realitzat ens fan comprovar estadísticament que es major la possibilitat de tenir un fill amb síndrome de Down o una altre cromosopatia en dones que tenen més de 35 anys

Edat del pare:
Algunes investigacions demostren que en major o menor grau de parentiu entre els pares no té cap influència sobre l'aparició del síndrome de Down, encara que sí que existeix major risc de que la seva descendència presenti una malaltia genètica.

http://www.youtube.com/watch?v=VLbx-PTLKKw&feature=related

Factors ambientals:

Alguns factors externs a nosaltres, ( les radiacions, els virus, els agents químics, etc) sembla ser que tenen alguns efectes nocius en el nostre material genètic; per aquesta raó se sospita que les persones exposades a aquests processos durant un període prolongat de temps, corrent més risc d'experimentar una mutació genètica que condueixi a l'aparició d'un síndrome cromosómic en la descendència.

Altres factors:

Es diu que els pares que són cosins tenen major risc a tenir un fill amb síndrome de Down. Doncs bé, el fet de que existeixi uns donen molta importància a l'edat paterna elevada com un possible factor de risc, sobretot a partir dels 35 anys; per el contrari, la majoria d´ investigadors estan d' acord en negar l'influència d' aquest factor.

COM ES PRODUEIX:
Normalment, en el moment de la concepció, un nadó hereta la informació genètica dels seus pares mitjançant 46 cromosomes: 23 provinents de la mare i 23 del pare. En la majoria dels casos de la síndrome de Down el nen (a) rep una cromosoma 21 addicional sumant un total de 47 cromosomes en lloc de 46. Aquest material genètic addicional ocasiona les característiques físiques i els retards del desenvolupament associats a la síndrome de Down.

CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA AMB SÍNDROME DE DOWN.

Físiques:

Nas	Es possible que la cara del nadó sigui lleugerament més ampla que la d'altres nadons i que el seu pont nasal sigui més aplanat; pot ser que els conductors nasals siguin més petits de lo normal i això pot provocar que es congestionin amb major facilitat.
Dents	Les dents poden tardar en sortir i estar mal implantats, també poden ser més petites del que és normal.
Orelles	Pot ser que les orelles del nadó siguin petites, amb la part superior doblegada cap a baix, i que la seva posició en el cap sigui més baixa que lo normal.
Cap	el cap dels nadons amb síndrome de Down es més petit que lo normal. Pot passar que la part estigui aplanada, amb lo qual el coll pot semblar curt.
Mans i peus	És freqüent que les mans dels nens amb síndrome de Down siguin més petites i els seus dits més curts, que els d'altres nens. La palma de la mà sol estar travessada per un plec i el cinquè dit es presenta encorbat i amb una sola articulació.
Estatura	Els nadons amb síndrome de Down neixen amb alçada i pes promig, però no creixen al ritme que els altres nadons. Es per això que existeixen taules especials de creixement per a nens amb síndrome de Down.
Pit	Es possible que la pell del nadó amb Síndrome de Down estigui tacada, delicada i amb tendències a irritacions.
Cabells	Els cabells dels nens amb síndrome de Down sol ser prim, pànsit i escàs.
Boca	Freqüentment la boca del nadó es petita i el paladar profund.

http://www.youtube.com/watch?v=jhuT9ggD7oI&feature=related

• 
  
  
  
• 
  

ONG

Que és una ONG?

És una organització no governamental més conegut com a ONG, és una organització privada independent de governs i organismes internacionals que no està creada pels estats. Encara que la definició d'ONG tècnicament pot incloure a les corporacions amb ànim de lucre, el terme sovint s'utilitza de manera restringida als grups de defensa. Les ONG usualment són organitzacions sense ànim de lucre que obtenen una porció dels seus recursos de fonts privades. Les ONG poden ser d'àmbit internacional o regional, Bang Gladesh és el país on més hi treballen. Aquest terme generalment sovint està associat amb les nacions Unidas, i les organitzacions que designa.

Les ONG, tal com es coneixen avui dia, especialment en l'àmbit internacional, s'han desenvolupat durant els dos últims segles.

En el món trobam moltes ONG, una de les més conegudas és la de UNICEF entre d'altres, també podem veure a n'aquesta imatge DYA i altres.

Conegut en un primer moment com a United Nations International Children's Emergency Fund o UNICEF,Fons Internacional d'Emergència de les Nacions Unides per als nins, el 1953 és converteix en Organisme Permanent al si de Nacions unides, encarregat d'ajudar als nins pobres de països en vies de desenvolupament. El seu nom fou escurçat a Fons de les Nacions Unides per a la infància, però es mantingué l'acrònim UNICEF pel qual se l'ha conegut fins avui en dia.


També altres companyies ajudan a UNICEF amb l'ajuda de països pobres,com és el cas del futbol club Barcelona que el club paga a la ONG per dur l'anunci a la seva camiseta.
Camiseta del FCB on és pot veure la marca de UNICEF.

També una ONG molt famosa és la de GREENPEACE, que s'encuida de defensar el medi ambient.Organització internacional per a la defensa i la cura de la Naturalesa. Greenpeace treballa a aquest efecte realitzant campanyes per protegir al medi ambient global del Planeta de les moltes i greus amenaces que existeixen actualment.

Aquí podem veure diferentes accións que a manifestat aquesta ONG davant diverses campanyas o també alhora de fer alguna infracció a un animal.

Una altre ONG important és MEDICOS SIN FRONTERAS, que donen totes les ajudas a països del 3er món per què no ho pasin tan malment.Va obtenir el Premi Nobel de la Pau en 1999 i és la major organització humanitària privada i sense ànim de lucre d'ajuda mèdica d'emergència del món. La seva missió és preservar la vida i alleujar el sofriment dins del respecte a la dignitat, amb la voluntat de restablir a l'ésser humà la seva capacitat d'elecció i autonomia.
Imatge dels voluntaris a metges sense fronteras al continent Africà.

AJUDAM A LES ONG!!



Guillem Coll Bennasar
4E

Malalties degeneratives

Malaltia de Parkinson

La malaltia de Parkinson, és una malaltia neurodegenerativa d'origen desconegut que fou descrita pel metge anglès, James Parkinson l'any 1817. Sol aparèixer en persones d'edat avançada.


James Parkinson

Produeix una alteració progressiva d l'àrea del cervell anomenada substància negre provocant una disminucio de la dopamina.


Comparació amb un cervell normal i l'altre amb parkinson

Causes:

Acostuma a ser a causa de lacumulació d'una proteïna en les neurones. Que impedeix la transmisió de la dopamina en els ganglis basals. L'aparició de la malaltia pot estar lligada a l'herència genètica (entre un 1-2% dels casos) per mutacions dels gens que ocupen els locus. Segons el gen, la malaltia és autosòmica dominant o autòmica recesiva.

L'aparició de la malaltia també depèn dels factors ambientals. Recentment s'ha descobert un gen, que pot provocar la malaltia, i s'ha vist que és força present a Espanya. A Espanya hi ha 100.000 malalts de Parkinson i més de 1600 afectats a les Illes Balears. La malaltia acostuma a aparèixer als 55 anys. Afecta a un 1% de les persones majors de 60 anys i un 0,4% a les de 40.

Símptomes:

Es caracteritza per una rigidesa muscular, pèrdua dels moviments automàtics primaris, bradicinèsia, inestabilitat, tremolors (presents en un 85% dels malalts de Parkinson) i altres símptomes. La disminució del parpelleig i l'aparició gradual de nous símptomes és un punt més per sospitar la presència de la malaltia.

Pel que fa als aspectes no motors, es veu que el malalt de Parkinson presenta depressió i ansietat, té alteracions cognitives i trastorns del son. També tenen dolor a les extremitats. Pateixen anomalies cognitives, els hi costa fer problemes mentals més o menys complexos.

El seu curs és crònic i progressiu, no te cura.

Malalties degeneratives

Definició:

Es coneix com a malaltia degenerativa a un desequilibri en els mecanismes de regeneració, que en realitat no es deu fonamentalment a factoresbien físics externs que ocasionin una manca de regeneració (aplàsia) o un excés descontrolat de regeneració (neoplàsia).

Els dos primers conceptes són els bàsics: Hi ha factors genètics. Hi ha factors mediambientals.

Tipus:

-Hi ha malalties degeneratives del cervell, associades a l'edat(com l'Alzheimer i el Parkinson)

-Malalties degeneratives articulars (com l'artrosi de columna, maluc o genoll)

-Malalties degeneratives oculars (de la còrnia o de la retina)

-Malalties degeneratives òssies (osteoporosi)

-Moltes altres entre les quals s'inclouen: la hipertensió, l'artritis, esclerosi múltiple, arteriosclerosi, esterioscleriosis, fibromiàlgia, diabetis, la malaltia de Creutzfeldt Jacob (versió humana del mal de les vaques boges), el càncer i fins la SIDA.

MALALTIES DEGENERATIVES MES CONEGUDES:

Espondiloartrosi:

* Degeneració dels cartílags articulars. Afecta amb més freqüència a la columna vertebral, sobretot als segments cervicals i lumbars. En aquests moments no existeix un tractament que serveixi per curar aquest procés, i només es poden tractar els símptomes que produeix.

* Es produeix en gent que aixeca pesos molt elevats.

* Símptomes: Dolor i rigidesa lumbar, espasmes musculars de les vertebres.

* No existeixen medicaments que curin la espondiloartrosi, però si exercicis que ajuden a pal.liar la malaltia, com exercicis en l'aigua, que ajuden a enfortir la massa muscular del pacient.

ALZHEIMER:

* Es caracteritza en la seva forma típica per una pèrdua progressiva de la memòria i d'altres capacitats mentals, a mesura que les cèl lules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell s'atrofien. La malaltia sol tenir una durada mitjana aproximada de 10-12 anys, encara que això pot variar.


* La malaltia d'Alzheimer es caracteritza per la pèrdua de neurones i sinapsis en l'escorça cerebral i en certes regions neuronals. Aquesta pèrdua resulta una degeneració en el lòbul temporal i parietal i parts de l'escorça frontal i la circumvolució cingular.

CÀNCER:

* Producció d'un excés de cèl·lules malignes (és a cancerígenes o canceroses), amb trets típics de comportament i creixement descontrolat (creixement i divisió més enllà dels límits normals, invasió del teixit circumdant i, de vegades, metàstasi).

* La metàstasi, característica de molts tipus de càncer, és la propagació a distància, per via fonamentalment limfàtica o sanguínia, de les cèl lules originàries del càncer, i el creixement de nous tumors en els llocs de destinació d'aquesta metàstasi.

TUMORS BENIGNES Y MALIGNES:

Els tumors són creixements anormals en el cos. Estan formats per el desenvolupament de cèl.lules addicionals. Normalment, les cèl lules envellides moren i les noves ocupen el seu lloc. Algunes vegades, aquest procés no resulta com s'espera. Es formen cèl lules noves, tot i que no són necessàries i les cèl lules envellides no moren quan haurien. Quan aquestes cèl lules addicionals formen una massa, se'ls coneixen com un tumor.

Els tumors poden ser benignes o malignes. Els tumors benignes no són cancerosos. Els malignes si. Els tumors benignes creixen només en un sol lloc. No poden disseminar ni envair altres parts del cos. Tot i així, poden ser perillosos si pressionen òrgans vitals, com ara el cervell.

Sovint, el tractament inclou la cirurgia. Els tumors benignes no solen créixer novament.